Casa Bonaventura Blay. Villa Avelina. Can Boladeres
Sitges
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Casa unifamiliar de tres nivells d'alçat (pb + 2p) que encara conserva una part del jardí original, al que afronten diverses façanes, cadascuna d'elles amb una composició específica. Un dels element més destacats de la finca, i que la configura com un dels elements més emblemàtics de l'antic nucli de Sitges és, sens dubte, la torre-mirador que se situa en un dels seus angles.
El llenguatge arquitectònic de l'obra s'emmarca dins de les tendències neogòtiques d'inici del segle XIX, si bé en aquest cas la inspiració mostra clares influències del gòtic francès, de caire més mediterrani. Destaca especialment el tractament decoratiu dels frontis a partir de la col·locació de gàrgoles, guardapols, arcs apunts i conopials i, especialment, de baranes amb traceries que desenvolupen cercles amb trifolis i quadrifolis en el seu interior. Un altre aspecte peculiar és l'ús de la ceràmica i del ferro, com a materials de decoratius; la primera s'ha emprat especialment en la torre i en els frisos i les obertures de la façana principal, mentre que el ferro és visible en la doble vessant del capcer de la façana principal.
L' interior de l'edifici conserva pintures i diversos objectes d'estil modernista.
Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció IV Forma part del Conjunt 21, que inclou diversos edificis situats en una de les illes de l'eixample vuitcentista de la vila de Sitges. Els immobles que la integren situen les seves façanes principals en els costats llargs de l'illa (c/ Illa de Cuba), mentre que els jardins afronten al c/ Sant Gaudenci. A nivell arquitectònic l'element més destacat és, precisament, la casa de Bonaventura Blay. L'edifici també és conegut com Villa Avelina i Can Boladeres.
La utilitat de l'edifici és d'hotel restaurant, denominat "El Xalet".
Història
Bonaventura Blay i Milà (Sitges 1860-Barcelona, 1911) és un dels anomenats "americanos" que van fer fortuna amb els negocis colonials durant la segona meitat del segle XIX. Va ser soci de la companyia "C. Brauet i Cia" establerta a Guantànamo (Cuba), i també es va dedicar a l'exportació i importació de productes i a diverses activitats financeres. Entre les seves activitats socials destaca la presidència del "Centro Benéfico de Guantánamo". De nou a Catalunya, va participar en la fundació de "Vichy Catalán" com un dels principals accionistes.
L'any 1901 el propi Bonaventura Blay s'adreçà a les autoritats municipals sitgetanes per a sol·licitar la llicència d'obres necessària per a construir una casa-torre en una parcel·la de l'eixample de la vila. El permís li fou concedit amb data del 24 de desembre del mateix 1901 i l'arxiu municipal conserva els plànols signats pel prestigiós arquitecte Gaietà Buïgas i Monravà. Finalment, Blay va fixar la seva residència a la coneguda "Villa Avelina" , edifici que ha experimentat diverses reformes fins als nostres dies, mostrant en l'actualitat unes dimensions força més reduïdes que l'obra original. A la mort del seu promotor, la casa va ser adquirida per l'ex-alcalde de Barcelona Guillem Boladeres, i l'any 1983 va ser adaptada com a restaurant, funció que ha mantingut fins a l'actualitat.
Pel que fa a l'autor de l'edifici, Gaietà Buïgas i Monravà (1851-1919) destaca com a guanyador del concurs per a la construcció del monument a Cristòfor Colom inaugurat a Barcelona amb motiu de l'Exposició Universal de 1888. Va realitzar part de la seva obra a llatinoamèrica i també va exercir com a arquitecte municipal de Sitges, on una de les seves obres més conegudes és, sens dubte, el Mercat de Sitges (vegeu fitxa núm. 6).
Bibliografia
COLL, I. (1979) "L'obra sitgetana de Gaietà Buigas i Monravà" a Butlletí del Grup d' Estudis Sitgetans, nº 12. Sitges.
COLL, I. (2001) "Arquitectura de Sitges. 1800-1930". Sitges
DDAA (1990) "Americanos. Indianos. Arquitectura i urbanisme al Garraf, Penedès i Tarragonès (Baix Gaià). Segles XVIII-XX". Vilanova i la Geltrú.
MONTE, M.A. (1986) Inventari del Patrimoni Arquitectònic (IPA) 11921
