Carex grioletti Roem
Vilassar de Dalt
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Ciperàcia localitzada al torrent de la Font Freda (DF 4498, 320m), a 170 m d'una avellanosa, al torrent de la Molinera, afluent del Torrent del Cuquet (DF 4398, 200m), i al Torrent de Sant Mateu (DF 4497, 300-360m). Es tracta d'una herba perenne cespitosa, estolonífera, de color verd. La tija, trígona, és llisa, de 0,4 a 1 metre. Les fulles de 20 -70 x 0,2- 0,5 cm. L'espiga masculina falba; Entre 3 i 6 espigues femenines, densiflores, de 5 - 15 x 4 - 5 mm, la inferior llargament pedunculada; les bràctees inferiors, vaginants, solen ultrapassar la inflorescència; utricles obovoides, nervats i verdosos; glumes femenines verdoses, escarioses al marge i agudes. La beina mesura entre 1 a 5 cm i sovint ultrapassa la inflorescència.
Es pot localitzat en clarianes de bosc caducifoli humit, esllavissades en ambient natural (Polysticho - Coryletum) sobre sòl eutròfic i prop d'avellanedes, entre els mesos d'abril i agost. Segons Tarruella i Guerrero, l'any 1999 esmenta la presència d' alguns espècimens prop de la pista propera a la residència canina "Kinoikos" (DF4498, 290m) i a la pista propera al torrent de Cal Camat (DF 2599, 300m). Però durant la revisió amb motiu del seguiment del Projecte Flora Amenaçada al Parc de la Serralada Litoral, l'any 2009 Guardiola no els va localitzar. Tampoc s'han localitzat durant la realització del Mapa de Patrimoni.
Història
Fins fa molt pocs anys estava considerada com una planta d'extrema raresa a Catalunya i a la Península Ibèrica. L'espècie està inclosa en l'Annex 2 (espècies catalogades com a “vulnerables”) del Decret 172/2008, de 26 d'agost, del Catàleg de flora amenaçada de Catalunya, de la Generalitat de Catalunya. Té la consideració de NT (propera a l'amenaça) en el llibre vermell de plantes vasculars endèmiques i amenaçades de Catalunya. Aquesta espècie va ser localitzada per primera vegada per Moisès Guardiola, al Torrent del Cuquet el dia 7 de maig de 2012.
Bibliografia
Decret 172/2008, de 26 d'agost, de creació del Catàleg de flora amenaçada de Catalunya, (DOGC núm. 5204 – 28/08/2008)
Ordre de 5 de novembre de 1984 sobre protecció de plantes de la flora autòctona amenaçada de Catalunya (DOGC núm. 493 – 12/12/1984)
Llei 42/2007, de 13 de desembre del patrimoni natural i de la biodiversitat (BOE núm. 299 de 14/12/2007)
Reial Decret 1628/2011, de 4 de febrer per al desenvolupament del Llistat d'Espècies Silvestres en Règim de Protecció Especial i del Catàleg Espanyol Amenaçades. (BOE núm. 46 – 23/02/2011)
BOLÓS, O.; VIGO, j. (2001). Flora dels Països Catalans. Vol. IV. Ed. Barcino. Barcelona.
GUARDIOLA, Moisès (2013). Cartografia digital dels hàbitats CORINE i dels Hàbitats d'Interès Comunitari (HIC) del Parc de la Serralada Litoral, escala 1:10.000. Ed. Grup de Geobotànica i Cartografia de la Vegetació de la Universitat de Barcelona.
GUARDIOLA, Moisès (2009). Seguiment del Projecte Flora Amenaçada al Parc de la Serralada Litoral. Dins I Trobada d'Estudiosos dels Parcs de la Serralada Litoral Central – V Trobada d'Estudiosos del Montegre i el Corredor. Pàgs. 231 – 235. Ed. Diputació de Barcelona.
GUARDIOLA, M.; GUTIÉRREZ, C.; PÉREZ-HAASE, A.; JOVER, M.; CORBERA, J. (2009). Les plantes al·lòctones del sector central de la Serralada Litoral catalana (Territori comprès entre el riu Besòs i la Tordera) ,dins revista L'Atzavara, núm. 18. Pàgs. 89 a 100. Ed. Secció de Ciències Naturals del Museu de Mataró.
LOIRE, Roser (2001), Conservació de la diversitat biològica al Parc de la Serralada Litoral,dins revista L'Atzavara, núm. 9. Pàg. 66. Ed. Secció de Ciències Naturals del Museu de Mataró.
MONTSERRAT, PERE (1968). Flora de la Cordillera Litoral Catalana. Ed. Caixa Laietana. Mataró.
SÀEZ, Ll.; AYMERICH, P.; BLANCHÉ, C. (). Llibre vermell de les plantes vasculars endèmiques i amenaçades de Catalunya. Ed. Argania Editio.
TARRUELLA, Xavier (2000) El projecte Flora Amenaçada. Un pas per a la preservació de la biodiversitat del Parc Serralada Litoral, dins Revista Ipsa Arca, núm. 3. Ed. Museu Arxiu Municipal de Vilassar de Dalt.
