Capella del Sant Sepulcre
Olèrdola
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
És un edifici d'una nau, de planta circular, coberta per una cúpula semisfèrica, i coronada a llevant per un absis semicircular, molt més baix que la cúpula de la nau, precedit d'un profund arc presbiteral. La porta, en arc de mig punt, es troba a la banda de ponent de la rotonda de la nau, i a la banda nord hi ha un altra porta, més estreta, que comunica l'església amb la casa adossada al seu costat. Davant d'aquesta porta, petita, hi ha un esvoranc en el mur que comunica amb una petita capella poligonal afegida a la banda del sud de l'edifici (segons els testimonis orals de diferents veïns, la capella nova que hi ha al sud de la construcció es va fer els anys 40). Entre aquestes dues portes i la porta principal hi ha dos fornícules, buidades en el mur, de planta originalment semicircular, avui només visible en la part baixa. A l'altra banda de les dues portes i el pas de l'arc presbiteral, hi ha dos sectors del mur arrebossats que corresponen al paredat de dues fornícules. A l'absis hi ha sis fornícules, tres per banda. Al centre hi ha una altre més petita. L'aparell constructiu només és visible en el sector exterior de la rotonda, corresponent a la capella poligonal afegida al costat sud, i presenta un parament dibuixat de carreuons ben escairats disposats uniformement. Pel que fa a la resta de l'edifici, els murs són llisos, sense cap altra decoració que la pintura interior. Una llosa de marbre enmig del sòl de l'església dóna lloc a un possible sepulcre o cripta. Hi ha restes d'obra al lloc on estava l'altar, és possible que al subsòl hi hagués hagut algun tipus de construcció. A la capella s'han localitzat, en aquests llocs on l'arrebossat modern ha caigut o s'ha tret, diferents fragments de pintura mural. S'hi endevinen figures antropomorfes i altres composicions que fan sospitar que tot l'àmbit interior de l'església havia estat profusament decorat en època medieval.
L'església del Sant Sepulcre d'Olèrdola és l'única església romànica de planta circular i dedicada al Sant Sepulcre, que s'ha conservat a les contrades catalanes. El Conjunt de pintura mural que es conserva al Sant Sepulcre va ser donat a conèixer en un estudi de 1954. Avui dia la recerca historiogràfica i l'anàlisi efectuada estan lluny d'haver donat tots els seus fruits.
Història
Aquesta església fou seu d'un priorat del Sant Sepulcre. La primera notícia del temple és de l'any 1058, en què Seniol Guillem féu testament i deixà a l'església edificada en honor al Sant Sepulcre del Senyor, prop de la Tallada, una sèrie de vinyes, tones i cases. La primera referència de l'existència d'un priorat del Sant Sepulcre a la Tallada, filial de Santa Anna de Barcelona, es de 1175, any en què era prior Pere de Llavaneres. Es coneix un plet entre l'orde del Sant Sepulcre i Bernat de la Tallada l'any 1180, en el qual s'obligà a aquest últim a restituir els béns al Sant Sepulcre que acostumava a posseir gràcies a la deixa testamentària de Seniol Guillem. La capella i la finca foren venudes el 1287 al monestir de Sant Cugat del Vallès, però més tard van tornar a ser propietat dels monjos dels Sant Sepulcre. Bernat de Vilafranca, mitjançant el testament que féu el 1294, donà a conèixer un altar dedicat a sant Salvador, dins la capella, i li llegà 10 diners. Al segle XV esdevingué una simple capella que fou modificada interiorment al segle XVII i mal restaurada en temps moderns. L'any 1954 s'hi descobriren unes pintures murals de mitjan segle XI que es conserven al mateix lloc.
Bibliografia
AA.VV.(1992). Catalunya romànica. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana. Vol.XIX. El Penedès. L'Anoia. AA.VV. (1982). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana. Vol.VI. Alt Penedès. Baix Penedès. Garraf. Anoia. AINAUD DE LASARTE, J. (1954). La iglésia del Sepulcre en Olèrdola. Biblioteca Museo Balaguer. Vilanova i la Geltrú. ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan (1986). Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. L'Alt Penedès. Generalitat de Catalunya. Barcelona. VIGUÉ, I. (1975). Les esglésies romàniques catalanes de planta circular i triangular. Artestudi.