Can Sus
Dosrius
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Masia aïllada de planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de dues vessants i el carener perpendicular a la façana principal, que està orientada a migdia. Està distribuïda en planta baixa i pis. Totes les obertures de la construcció són rectangulars. A la façana principal hi ha un portal d'accés reformat i empetitit respecte a la seva mida original. Al seu costat hi ha un altre portal d'arc rebaixat bastit amb maons disposats a sardinell. Al pis destaquen tres petites finestres amb els ampits motllurats. De la façana de llevant destaquen dues finestres bastides amb carreus de pedra. La del pis presenta la llinda plana i un ampit format per una llosa de pedra calcària. Adossat a l'extrem de ponent de la façana principal hi ha un petit volum rectangular amb teulada d'un sol vessant, i un portal d'accés rectangular bastit amb maons. Adossat a la façana de llevant hi ha un darrer volum rectangular amb teulada d'un sol vessant en força mal esta de conservació. La construcció s'assenta damunt la roca natural del terreny i està bastida en pedra de diverses mides lligada amb abundant morter de calç. La façana principal compta amb un revestiment arrebossat i emblanquinat. A pocs metres de distància de la masia, a la banda de llevant, hi ha dos volums auxiliars més amb teulades d'un sol vessant i un porxo bastit amb pilars de totxo i bigues de fusta sota teulada. Uns metres al sud de la masia, al bell mig de l'esplanada on està situada, hi ha un pou cobert de planta circular bastit amb pedra, amb una gran obertura rectangular amb llinda plana.
A la part posterior de l'edifici hi ha un un petit grup d'alzines i un destacable conjunt de pedres granítiques de grans proporcions que defineixen el territori.
Història
Tot i que no està directament relacionada amb l'edifici, la primera referència documental del topònim la trobem en un document del segle XVIII referent a la Germandat del Roser de Canyamars. En aquest document, pertanyent al fons documental de la família Gel i Amat, es menciona una persona anomenada "Maria la Sus". Posteriorment, la masia apareix grafiada en un plànol cadastral dels termes de Dosrius i Canyamars elaborat l'any 1853 i també en una relació de les cases que existien a Dosrius consultada a finals del segle XIX pel rector Gaietà Viaplana. En aquest document es menciona que l'any 1897 apareix una casa anomenada "Sus" dins del veïnat de Canyamars. La masia sempre ha estat propietat de la mateixa família, la qual ja apareix mencionada en un llibre de registre de retolació de carrers i numeració de cases del quinquenni 1860-1865, en l'anomenat Veïnat de la Plana de Canyamars. Pel que sembla, a la masia no s'hi han fet mai obres de reforma per expressa voluntat dels seus propietaris.
Bibliografia
ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RU.46/065. RAMIS NIETO, Josep. "Cases a Dosrius (1632-1897)". A Dosrius. Una visita al passat. 1 de novembre de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017.
