Can Riereta
Fogars de la Selva

    Polígon 12 Parcel·la 115
    Emplaçament
    Veïnat de la Vall de Ramió
    77

    Coordenades:

    41.71396
    2.60994
    467552
    4618092
    Número de fitxa
    08082 - 122
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Edifici
    Contemporani
    Segle
    XIX
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Inexistent
    Inexistent
    Nivell B del Catàleg de Masies i cases rurals en sòl no urbanitzable.
    Accés
    Fàcil
    Residencial
    Titularitat
    Privada
    001814600DG61H0001KD
    Autoria de la fitxa
    Jordi Montlló Bolart

    Masia situada a tocar de l’església de Sant Andreu de Ramió. És de planta rectangular i consta de planta baixa i pis. La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia.

    L’únic element destacable ornamentalment de la façana és un rellotge de sol, situat a la part dreta de la façana.

    El parament és arrebossat i pintat de blanc.

    Coincidint amb la desviació del camí principal per entrar cap a la finca, a mà dreta, per sobre del marge mateix, hi ha el pou amb abeurador, i una part de rentadora, que actualment proporciona aigua a la casa.

    L’any 1993 es va rehabilitar segons indica la pròpia inscripció del rellotge de sol.

    Can Riereta surt referenciat en el cadastre de 1862. La seva propietària és Teresa Masó i Cornellà, que declara posseir a més de la casa, dues quarteres de secà, mitja de vinya, tres quartans de bosc i nou quartans de terra erma.

    En el padró de 1889, la Teresa (1839 - †1913)  continua vivint-hi juntament amb el seu espòs, Miquel Basolí Aliart. Amb ells hi viuen el seu fill Joan (nou propietari) amb la seva esposa, Socors Montsó Ararà.

    De 1905 a 1914 hi viuen la Teresa, la Socors i en Miquel Basolí Montsó.

    De 1915 a 1924, continua vivint-hi la Socors amb el seu fill Miquel Basolí, casat amb Mercè Duran Massaguer i la seva filla, Socors Basolí Duran.

    De 1925 fins a 1934, hi viuen Miquel Basolí Montsó amb la seva esposa Mercè Duran Massaguer amb els seus fills, Socors i Joan.

    De 1945 a 1946 el matrimoni continua vivint a la casa. La filla gran es casa amb Florerenci Vilà i marxa de jove a Cal Ferrer de la Serra de Gaserans. El fill morí tot just acabada la Guerra Civil espanyola.

    L’any 1948 varen tenir el correu de Ramió i un petit celler on venien vi per a la gent del veïnat i bosquerols. Guardaven les claus de l’església i de l’escola i en feien el manteniment.

    Més endavant, amb la família hi visqué uns quants anys la darrera mestra de l’escola de Ramió, Elisa Regí. I a principis dels anys seixanta la casa serví també com escola. Un cop tancada, la casa fou habitada per masovers.

    La família referenciada visqué de la terra i del bestiar. Sembraven farratges, cereals, blat de moro, patates, fesols menuts i hortalisses. Tenien una cort amb quatre vaques. Criaven vedells i una cort amb un porc que engreixaven i mataven anualment. També disposaven d’un galliner i conillers, que portaven a mercat. Al davant de la casa hi havia el porxo per aixoplugar el carro i els arreus de treball.

    AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable; dins Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.

    FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). Fogars de La selva, temps ha. Fogars de La Selva: Edició dels autors.