Can Llagosta de Dalt
Fogars de la Selva

    Polígon 11 Parcel·la 104
    Emplaçament
    Veïnat de Sant Corneli
    140

    Coordenades:

    41.71956
    2.66238
    471917
    4618695
    Número de fitxa
    08082 - 97
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Edifici
    Contemporani
    Segle
    XIX
    Estat de conservació
    Dolent
    enderrocada, només s’observen parets de la planta de la casa, en algun tram fins a dos metres i mig i una part del forn de pa.
    Protecció
    Inexistent
    Inexistent
    Accés
    Difícil
    Sense ús
    Titularitat
    Privada
    08081A011001040000BX
    Autoria de la fitxa
    Jordi Montlló Bolart

    Can Llagosta de dalt és una antiga masoveria o casa de pagès, situada en el veïnat de Sant Corneli. Per arribar-hi cal pujar per la Creu de Capó en direcció a Sant Corneli; deixar enrere el Prat de Sant Corneli fins el coll de Rossella. Un cop allí, baixar pel camí, sempre dretà, que transcorre entre el turó de Sant Corneli i el bosc de Can Planas, i que condueix a Can Merla del Sot. Les restes de la casa són visibles a mà esquerra mateix del camí, abans de fer el revolt.

    L’eixamplament del camí ha malmès part de l’estructura muraria de la façana orientada a llevant. S’hi observen els murs estructurals de la casa, essent el de la façana de ponent el més alt i ben conservat amb una paret de 2,50 metres d’alçada. Estava construïda fent un retall en el marge, ben arrecerada, deixant una distància aproximada d’un metre i escaig entre el marge i el mur. Els murs mesuren entre quaranta i cinquanta centímetres d’amplada. Estan fets amb pedra irregular, units amb argamassa i en alguns indrets, sobretot a la façana nord s’hi veuen restes d’arrebossat de morter de calç. Hi ha diverses estances que la vegetació va engolint de mica en mica. Adossat en un extrem de la façana sud, arranat al terra, es conserven les restes d’un forn de pa. Està  fet de maó i recobert de pedra unida amb morter de calç. La boca està feta amb maó disposat a plec de sardinell. A l’interior d’una de les estances, entre mig de la vegetació i trossos de teula s’observa una pedra ben escairada, que podria haver format part d’algun dels muntants de la porta o finestra.

    A l’altre costat del camí també s’hi observen algunes restes disperses que devien formar part de la casa.

    D’aquesta casa se n’han trobat referències en el cadastre de l’any 1862. El seu propietari és en Francesc Illas, casat amb Maria Llopart, ambdós originaris de Tordera. En el document, els propietaris declaren estar en possessió d’una peça situada al voltant de la casa. Es compon d’una quartera i set quartans de vinya, dues quarteres de bosc i quatre quarteres i mitja d’erm.

    L’any 1866, el fill del matrimoni anterior, Esteve Illas i Llopart, vídu de Clara Pruna, es casa en segones núpcies amb Narcisa Bota, que té cinc fills: Francesc (1868), Francesca (1870), Joan (1875), Maria (1877) i Joaquima (1883). L’any 1889 la parella continua vivint a la casa juntament amb els dos nois, en Francesc i en Joan i els pares d’ell.

    L’any 1896 marxen de la casa i hi entren a viure, Llorenç Verdaguer i Dolors Mas amb el seu fill Francesc.

    En el cens de 1906 i de 1909 la casa ja consta com abandonada.

    AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable; dins Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.

    FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). Fogars de La selva, temps ha. Fogars de La Selva: Edició dels autors.