Can Jaume Xic
Lliçà de Vall
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Casa de pagès de dimensions força grans que es troba aïllada en un sector de ponent del barri de Les Casetes. Ha conservat els volums i la tipologia originària de casa popular pagesa del segle XIX. Consta d’un cos residencial de planta rectangular (amb planta baixa més un pis) que ha estat eixamplada per ponent i té un cos adossat a llevant. La façana principal, encarada vers migdia, s’estructura en base a tres eixos d’obertures, amb la porta al mig. Els paraments són arrebossats i les obertures simples.
Al costat de ponent, a l’altra banda del pati, es conserva una antiga pallissa de pedra, amb les obertures emmarcades amb maó.
Dades documentals facilitades pel Centre d’Estudis i Recerca de Lliçà de Vall (CER), i informació oral facilitada pels propietaris.
Història
En aquest sector a ponent del barri de Les Casetes hi van sorgir també algunes cases, de caràcter dispers. La més antiga és can Jaume Xic, que deu ser de principis del segle XIX, i la resta es van formar a la dècada de 1930 en terres d’aquesta mateixa heretat.
La casa de can Jaume Xic ja s’esmenta en l’Apeo o registre municipal de finques de l’any 1818. Segons els propietaris actuals, a les escriptures consta que l’home que la va construir es deia Joan Puig Floriach. La família Puig s’ha mantingut al front d’aquesta casa en les següents generacions i fins a l’actualitat. El sobrenom de la casa ve d’un dels propietaris, Jaume Puig, que era baix d’estatura i se’l coneixia com a “Jaume Xic”.
A principis del segle XX Joan Puig Argemí (1874-1931) a part de ser propietari de can Jaume Xic tenia dues quarteres arrendades a can Orlau i treballava també com a jornaler a can Salgot. Va ser alcalde de Lliçà de Vall entre 1914 i 1916, i continuà com a regidor durant els períodes 1916-1920, 1923-1924 i 1930-1931. Durant la seva alcaldia es va concedir a Lliçà de Vall una línia telefònica enllaçada amb la central de Granollers.
En la següent generació l’hereu fou Joan Puig Pujades (1904-1982). Un germà seu, Amadeu Puig Pujades, el 1936 va fundar en uns terrenys del costat la casa de can Madeu, i una germana, Pepa Puig Pujades, es casà amb Ton Floriach i van construir can Ton Cinto. Després de la Guerra Civil Joan entrà com a regidor de l’Ajuntament el 1948, i entre 1951 i 1952 va ser alcalde interí, en substitució de Julià Armadans. Durant el seu mandat l’Ajuntament adquirí un terreny de can Gurri per fer-hi el camp de futbol municipal. Des del 1946 era jutge de pau suplent de Lliçà de Vall, i el 1960 va ser nomenat jutge de pau titular.
L’autor GARCÍA-PEY (1999: 116) explica que on ara hi ha el pati de la casa antigament hi havia l’era, on s’hi picava i es passava el corró. Una part del turó era coneguda com la Serra de can Jaume Xic, que anava des del començament de la serra de Sant Baldiri fins a aquesta casa.
Bibliografia
GARCIA-PEY, Enric (1999). Lliçà d’Avall/de Vall. Recull onomàstic. Ajuntament de Lliçà de Vall, p. 116.
PLANAS MARESMA, Jordi [coordinador] (2006). Alcaldes i alcaldesses del Vallès Oriental (segle XX). Diccionari biogràfic. Museu de Granollers. (Consultable a internet: http://www.alcaldesialcaldessesdelvallesoriental.net/)
