Can Guineu o Can Gat
L'Ametlla del Vallès
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Masia de tipologia 2 segons Danès, és a dir, amb una teulada de dues vessants, amb carener perpendicular a façana. La masia moderna va ser construïda a la primera meitat del segle XIX. Actualment té dues plantes. El revestiment de la façana és arrebossat i pintat i els materials d'aquesta són de pedra de la zona amb rejunt de calç. Hi ha 5 finestres i una porta a façana que de ben segur segueixen la configuració de les cases veïnes amb brancals de totxo, tot i que no són visibles. Els sostres són en una part d'embigat de fusta amb cairons i rajols i una altra de materials moderns. A la teulada també trobem una part amb embigat de fusta amb cairons i teules i una altra part sense l'embigat de fusta. Actualment, hi ha una gran era davant de la masia i uns coberts annexos fins arribar a l'antiga masia de Can Guineu, possiblement, anterior al segle XVI i amb primeres referències de finals del segle XVII. Aquesta es deia Can Gat, i era una petita masia de 2 plantes amb rebedor, cuina i dues habitacions a la part superior. També de tipus 2 segons Danès, la seva façana és de pedra vista amb fang i compta amb dues finestres i un portal amb empits i brancal de totxo. Els sotres són amb bigues de fusta amb canya, sorra i calç, i el terra es troba enformigonat. La teulada és de bigues de fusta, canya i teula.
Ocupació en planta (m2): Masia nova: 147,1 m2+ Masia antiga: 38 m2 + Coberts: 246 m2.
Edificacions annexes: Destaquen uns coberts a la part lateral esquerra de la masia que van fins a l'antiga masia del fons. Són volums amb estat de conservació precari, inclosa la masia, de 246 m2.
Història
Una de les cases més importants de la part sud del municipi ja que tenia un domini de terres destacat i la seva condició de ser la darrera casa del poble abans de Can Plantada li confereix una doble importància per la referència que suposa.
L'àrea dominada pels masos més poderosos de l'Ametlla, els Plantada, Plandolit i Draper. Però abans, amb l'arribada dels romans, es transforma la plana, de boscos, a camps que s'alternen amb rouredes, alzinars i boscos de ribera. La vida agrícola compta, relativament, amb moltes facilitats, tant pel terreny, la disponibilitat d'aigua (la capacitat econòmica fa arribar l'aigua dels torrents més destacats del municipi per mitjà d'infrastructures hidràuliques a aquests masos), l'ampar de famílies poderoses i la proximitat a nuclis poblats. Es configuren alguns masos satèl·lit d'aquestes grans masies amb parentius de sang.
Bibliografia
COSCULLUELA BALLERINI, A. Et. al. (2005). Catàleg de masies en sòl no urbanitzable de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.
