Can Costa
Sant Esteve de Palautordera

    Vallès Oriental
    El Pla. El jaciment de Can Costa es troba al nord del municipi de Sant Esteve de Palautordera, a la riba dreta de la Tordera, pocs metres al nord de la casa que li dóna nom i a l'est de la carretera que va al Montseny.
    Emplaçament
    Seguint per la carretera B-5301 en direcció Montseny, just passat Ca l'Amargant apareix el camí que mena cap a Can Costa. En una hípica just davant del mas de Can Costa
    274

    Coordenades:

    41.720734409505
    2.4269587506723
    452335
    4618929
    Número de fitxa
    08207 - 73
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Jaciment arqueològic
    Ibèric
    Segle
    Segles III - I aC
    Estat de conservació
    Dolent
    Les restes es van localitzar en un espai fortament antropitzat i constantment habitat i utilitzat. Això fa preveure un mal estat de conservació de les possibles restes existents d'aquest jaciment.
    Protecció
    Inexistent
    Inexistent
    Número inventari Generalitat i altres inventaris
    C.C.A.A. 10297
    Accés
    Difícil
    Productiu
    Titularitat
    Privada
    Ref. Cad. 08206A003000160000QQ
    Autoria de la fitxa
    Daniel Gutiérrez Espartero

    Amb motiu de les obres de construcció d'una granja iniciades el maig de 1987, es va observar la presència de tegulae i imbrice romana a l'interior de les rases de fonamentació. Aquest fet fou comunicat per Lluís Vila al Servei d'Arqueologia de la Generalitat per tal que s'iniciessin les accions oportunes.

    El treball d'excavació va efectuar-se sobre una superfície de 3 x 2 metres amb l'objectiu de documentar-ne les restes i definir-ne, en una primera estimació, la seva tipologia i funcionalitat. En el procés d'excavació van diferenciar-se 6 unitats estratigràfiques. Les dues primeres corresponien a les terres de conreu que van proporcionar material ceràmic de cronologia diversa. El tercer estrat estava compost per fragments de tegulae i ceràmica. A partir de l'U.E.4 destacaren la presència d'un enderroc de tegulae i imbrice de 30 cm de potència. L'estrat 5 estava compost per una capa uniforme de sauló totalment estèril, sota la qual (estrat 6) aparegueren diversos fragments ceràmics: a mà i a torn ibèrica, i fragments d'àmfora grecoitàlica. A una profunditat de 2 metres, coincidint amb l'acumulació de les tegulae mencionades, va aparèixer una estructura murària feta amb pedres de mida mitjana-gran i construïda amb la tècnica de paret seca. Aquest mur, que anava de nord a sud, dividia l'hàbitat en dos espais clarament diferenciats: el sector est estava format per l'acumulació de tegulae, mentre que el sector oest aparegué totalment estèril.

    Són precisament les restes d'àmfora greco-itàlica les que permeten fixar la cronologia relativa del jaciment als voltants del s. II a.n.e., la qual coincideix plenament amb la coneguda sobre el jaciment ibèric del Castell de Montclús o dels Moros. Es va pensar que aquesta estructura d'hàbitat hauria estat un vicus.

    - VILA, Ll. PANOSA, M. (1987): "Excavació arqueològica a Sant Esteve de Palautordera", Revista Regussol,

    - VILA, Ll. PANOSA, M. (1987): "Troballes arqueològiques a la Vall Alta de la Tordera", Setmanari Plaça Gran,