Can Brunet
Dosrius
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Masia aïllada i reformada de planta rectangular, formada per dos cossos adossats sota la mateixa coberta i envoltada de jardí. Presenta una coberta de teula àrab de dues vessants de diferent llargada, amb el carener perpendicular a la façana principal, i està distribuïda en planta baixa i pis. La façana principal, orientada a migdia, presenta un portal d'accés d'arc de mig punt adovellat amb els brancals bastits amb carreus de pedra. La resta d'obertures es corresponen amb finestres rectangulars emmarcades amb carreus de pedra, les llindes planes i els ampits motllurats. A l'extrem de llevant hi ha un portal rectangular que conserva tres carreus de pedra del seu emmarcament original i una petita obertura bastida amb quatre petits carreus. Al costat del portal hi ha un contrafort adossat al parament i bastit en pedra, i al pis, un destacable rellotge de sol. La façana de ponent compta amb dues finestres reformades, mentre que a la façana de llevant no hi ha cap obertura ja que l'alçat de la mateixa és molt curt, degut al terreny natural de la zona. La façana de tramuntana presenta obertures rectangulars emmarcades en carreus de pedra i un petit cos adossat a l'extrem de ponent. La construcció presenta els paraments arrebossats i emblanquinats, amb les cantoneres embellides amb pedra desbastada i un ràfec de teula àrab a totes les façanes.
Història
L'única referència documental directa de la masia la trobem en una relació de les cases que existien a Dosrius consultada a finals del segle XIX pel rector Gaietà Viaplana. En el llistat de l'any 1897 present en aquest document, hi apareix el topònim "Brunet" situat dins del veïnat del Far. En aquest sentit cal especificar que, el veïnat del Far, no va formar part del municipi de Dosrius fins l'any 1836. Segons les fonts orals, els darrers masovers que visqueren a la casa tenine una màquina de batre i també la feien servir en d'altres masies i cases de la població.
Bibliografia
ALSINA I BOIX, Neus; JUBANY I PINÓS, M. Àngels (1995). Una ullada al passat: història gràfica de Dosrius, Canyamars i el Far (1900-1975). [Dosrius]: Ajuntament de Dosrius, p. 107. ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RR.72/152. RAMIS NIETO, Josep. "El poble de Dosrius abans de la dècada de les estadístiques". A Dosrius. Una visita al passat. 4-11 de juny de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017. RAMIS NIETO, Josep. "Cases a Dosrius (1632-1897)". A Dosrius. Una visita al passat. 1 de novembre de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017.