Can Bassa
Granollers
Ubicació
Coordenades:
Classificació
BCIL, núm. registre: 2652-I
Descripció
Casa originària de l'època medieval (segle XV-XVI) que ha conservat elements originaris renaixentistes però que ha estat substancialment reformada i ampliada: s'ha fet recréixer amb els dos pisos superiors. L'última planta ha estat feta recentment, imitant el pis de sota. Per tant, consta d'elements renaixentistes originaris i altres elements decoratius gòtics que són d'imitació.
Es tracta d'una edificació entre mitgeres que fa cantonada dins el recinte medieval emmurallat. Presenta planta baixa, planta pis i dues plantes més per addició posterior, amb coberta plana. Façanes planes de paredat arrebossat amb carreus a la cantonada. La façana de la plaça dels Cabrits (de factura contemporània) es composa mitjançant un únic eix d'obertures. Els buits són de proporcions horitzontals, partits per una fina columna. La façana del carrer Doctor Riera (que és la que conserva una part gòtic-renaixentista originària) es composa en base a quatre eixos. En els dos de l'extrem de la mitgera les finestres són partides per una columna. A les plantes baixa i primera unes impostes modernes subratllen els sostres. A la planta baixa hi ha diversos portals de carreus de pedra amb mènsules de recolzament que fan cantonada i arriben fins a la segona planta.
La part que conserva els elements antics originaris es troba a l'eix que fa cantonada, al carrer Doctor Riera. A la planta primera trobem un finestral renaixentista . A les dues plantes superiors (que ja són afegides posteriorment) hi ha finestres geminades sense la columna.
La composició horitzontal de la façana que dibuixen les impostes té el contrapunt de la verticalitat de les obertures reforçada a la cantonada per les finestres coronelles de les plantes segona i tercera sobre la conopial de la planta primera. La coronació de l'edifici la forma una barana-cornisa (CUSPINERA et alií; 2001; PATRIMONI, 1985). L'edifici conserva els següents elements antics destacables:
1. Façana del Doctor Riera. Planta baixa. Portal al qual li manca la llinda però conserva les mènsules on recolzava.
2. Façana del Doctor Riera. Planta noble. Finestra acabada amb arc conopial amb traceria a l’intradós i impostes amb decoració vegetal. Renaixentista.
A més, en les fotografies d’arxiu es pot identificar el que sembla l’arrencada d’un arc de mig punt a la façana de la plaça dels Cabrits, però ja no es conserva (PANCORBO et alii, 2006: 248).
Història
En època medieval el recinte murallat ocupava els carrers més cèntrics del nucli antic. El carrer de Santa Anna constituïa un dels eixos principals. Al segle XVI Granollers havia crescut considerablement esdevenint una població comercial important al centre de Catalunya. En aquesta època es van sobrepassar les muralles medievals i la vila es va estendre pels carrers de Corró i de Barcelona. Es va construir la Porxada, es van empedrar els carrers i es va edificar una nova casa de la Vila. L'augment de poder de l'Ajuntament deriva del control sobre el mercat i els impostos que pagava. En principi la Porxada va ser pensada com aixopluc per a la llotja de gra, ja que l'Ajuntament tenia el monopoli del blat, i al seu voltant s'hi anaven posant els altres productes: hortalisses a la plaça de l'Oli, llegums a la del Blat, terrissa a la de les Olles, animals a la plaça del Cabrits, etc. (SESÉ, 1987a). Sobretot a partir del tombant de segle XX moltes edificacions tradicionals van ser objecte d’un procés de reforma o substitució. De manera que els testimonis que han quedat del Granollers medieval són escassos i corresponen sobretot a elements concrets que s’han conservat en edificacions força transformades.
Aquest és més o menys el cas de can Bassa, ja que l'edifici originari (del segle XV-principi del XVI), que incloïa decoració gótica tardana o renaixentista, ha estat substancialment reformat en els segles posteriors. en una fotografia de principis de segle XX es pot apreciar que l'edifici tenia tres plantes. Més endavant, però, tot l'edifici fou reformat, mantenint com a obertures antigues les que ja s'han esmentat. Recentment encara s'hi ha afegit un tercer pis.
L'edifici va ser reformat el 1969 (Caixa 250, expedient d’obra núm. 695).
Bibliografia
CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Granollers. Document administratiu.
GRANOLLERS, ESPAI, TEMPS (2001) Granollers, espai, temps. Granollers, Museu de Granollers.
PANCORBO, Ainhoa; VILA, Josep M i altres (direcció de Raquel LACUESTA i Albert LÓPEZ (2006). Topografia urbana de Granollers entre els segles X i XVI. Estat de la qüestió i hipòtesi de configuració. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona; Ajuntament de Granollers (treball inèdit), p. 247-248.
PATRIMONI (1985) Patrimoni Històric Arquitectònic. Granollers: Caixa de Crèdit Granollers.
SESÉ, Jaume (1987a) 1. La Porxada. Granollers al segle XVI, Col. Coneguem Granollers, núm. 1., Granollers, Ajuntament de Granollers.
