Campanar de l'església parroquial de Sant Mateu
Vallirana
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Edifici de planta quadrada adossat a la cantonada nord-est de l'església parroquial de Sant Mateu. Es tracta d'una alta torre de 30 metres d'alçada dividida en tres registres diferenciats. La base està oberta a l'exterior mitjançant dos portals d'arc rebaixat que comuniquen les dues vies. Estan emmarcats amb pilastres motllurades i rematats amb dovelles centrals de la mateixa tipologia. L'espai interior està cobert amb una petita volta d'aresta i presenta dues plaques ceràmiques que rememoren el Vot de Poble a Sant Sebastià de l'any 1855. També hi ha tres petits òvals pintats amb les imatges de Sant Mateu i un àngel, i una fornícula d'arc de mig punt buida en el mur de tramuntana. El registre central del campanar compta amb una estreta finestra central d'arc de mig punt i, a la part inferior, una fornícula d'arc rodó emmarcada amb pilastres motllurades i la imatge de Sant Sebastià. Està situada damunt de l'entaulament motllurat del portal. La part superior de l'estructura és poligonal, amb quatre obertures d'arc de mig punt per les campanes. La part superior està coberta per una cúpula piramidal delimitada amb una barana de balustres. Està rematat amb una gran creu de ferro. La construcció està bastida amb pedra ben escairada lligada amb morter de ciment.
Aquest element és BCIL (Bé Cultural d'Interès Local) ja que està inclòs a la declaració de l'església parroquial de Sant Mateu.
Història
La benedicció i col·locació de la primera pedra del nou campanar es va dur a terme el 19 de març de l'any 1952. Pel que sembla, el campanar antic (de l'any 1804 i que estava integrat al bell mig de la façana de tramuntana del temple) feia pressió damunt d'un dels arcs laterals de l'església amenaçant ruïna. El projecte i direcció del nou campanar va anar a càrrec de l'arquitecte municipal Manuel Baldrich i de l'aparellador Antoni Eguilar. El dia 18 de setembre de 1955 se'n va fer la benedicció i inauguració. La finalització d'aquesta obra va coïncidir amb el primer centenari del Vot de Poble i amb la inauguració del convent de la Comunitat de Dominiques de Vallirana i de la seva escola. Durant les obres de construcció del campanar es van trobar restes òssies de l'antic cementiri. La creu que corona l'estructura és obra de Carles Roig, ferrer local. Pel que fa a la fornícula buida situada a la part interior de l'estructura, cal dir que en origen fou concebuda per acollir la font que finalment s'instal·là al bell mig del carrer de l'Església (i que albergava la imatge de Sant Sebastià que actualment es troba a la façana del campanar).
Bibliografia
AJUNTAMENT DE VALLIRANA (1987). Pla General d'Ordenació del municipi de Vallirana. Vallirana: [Inèdit], p. 47 (Fitxa V-7, nº 361). AMICS DE VALLIRANA (2007). La Vallirana del segle XX. Imatges i Memòria. Vallirana: Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat, p. 78-82. ASSOCIACIÓ AMICS DE VALLIRANA (2002). Vallirana II. Barcelona: Viena Edicions, p. 57. ASSOCIACIÓ D'AMICS DE VALLIRANA (2015). "L'església de Sant Mateu". Viure Vallirana, revista d'informació municipal nº 54, p. 15. ESTEVES, Albert (1998). Vallirana. Baix Llobregat. Guia del patrimoni històric i artístic. Molins de Rei: Centre d'estudis i divulgació del patrimoni (CEDIP), p. 18-19. IPA (1988). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Vallirana. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya [inèdit]. RICH LLORENS, Judit (2015). Inventari del Patrimoni Cultural de Vallirana. Treball de pràctiques UAB / Ajuntament de Vallirana. ROIG LLORT, Anna; SIMÓ TARRAGÓ, Manuel (2001). Sant Mateu de Vallirana 150 anys: història i vida d'un poble i d'una parròquia (1851-2001). Vallirana: Parròquia de Sant Mateu, p. 71, 75.