Camí ramader de Sant Pere Sallavinera a Can Maçana
Rubió

Anoia
Rubió
781

Coordenades:

41.66642
1.59495
383030
4613694
Número de fitxa
08185 - 107
Patrimoni immoble
Tipologia
Obra civil
Romà
Medieval
Modern
Contemporani
Estat de conservació
Dolent
Molts trams han desaparegut
Protecció
Legal
Inexistent
Llei 3/1995, de 23 de març, de vies pecuàries
Accés
Obert
Sense ús
Titularitat
Pública
Ajuntament de Rubió. Plaça de l’Ajuntament s/n
Autoria de la fitxa
Núria Cabañas. Web Cultura SCP.

Carrerada que anava dels Pirineus a la Vall del riu Gaià. El tram que transcorre per Rubió és el que va de Sant Pere Sallavinera a Can Maçana. En el seu pas per Rubió pujava del Pla de Rubió fins a la Sala des d’on resseguia el Torrent de Cal Ponç fins arribar a l’Hostal Vell de Pedrafita. En aquest punt seguia per l’actual carretera BV-1031 fins a sortir del terme.

La carrerada o via pecuària són vies per on discorre tradicionalment el trànsit ramader tant en desplaçaments de caire local (diaris), com en desplaçaments de caire regional (transhumants). Aquests moviments tenen dos motius principals: o bé per buscar les pastures dins la mateix vall on viu el ramat o bé, per desplaçar el ramat per aprofitar conreus i guarets. La transhumància té els seus orígens a l’època preromana i romana però no és fins el segle XII que es comença a generalitzar la seva pràctica i en conseqüència, una creació de xarxa de camins estables i segurs que permetés el trànsit del ramat entre la plana i la muntanya. A partir del segle XVI l’activitat de la ramaderia transhumant comença a prendre importància a nivell social degut a la producció de llana i de carn. Aquesta activitat es va mantenir fins a finals del segle XVIII i començaments del XIX, quan l’activitat transhumant dona un pas enrere que es va prolongar fins el segle XX.

AAVV. (2010). Camins ramaders i transhumància a Catalunya. Recomanacions i propostes. Lleida: Fundació món rural.

AAVV. (2012). Tot el que vols saber sobre la transhumància i les vies pecuàries a Catalunya. Lleida: Fundació món rural.

ROVIRA, J; SALVANS, J; SOLER, J. (2019): El Pla de Bages, una cruïlla de camins. Aproximació a l’estudi de la xarxa de vies pecuàries i la relació amb els ponts medievals a Dovella Revista d’història i art del Bages. Núm 125. Manresa.

TORRAS, JOSEP M. (1990): La comarca de l’Anoia en les descripcions de viatgers dels segles moderns (1494-1834) a Miscellanea Aqualatensia

Descarrega PDF