Camí ramader de la Cerdanya, variant del Vallès Oriental
Castellterçol

    Moianès
    Travessa el municipi des de l'extrem nord al de sud-est
    Emplaçament
    Travessa el municipi des de l'extrem nord al de sud-est.
    674 m

    Coordenades:

    41.76433
    2.11035
    426050
    4623993
    Número de fitxa
    08064-180
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Obra civil
    Medieval
    Modern
    Contemporani
    Segle
    XIV-XX
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Legal
    Llei 3/1995, de 23 de març, de vies pecuàries.
    Accés
    Fàcil
    Altres
    Titularitat
    Pública
    Generalitat de Catalunya
    Autoria de la fitxa
    Virgínia Cepero González

    Es tracta de la variant que passa pel Vallès Oriental del camí ramader del Vallès o de Moià, també carrerada de la Cerdanya, que uneix les muntanyes de la Cerdanya, del Ripollès i del Berguedà amb el Vallès.
    El camí ramader de la Cerdanya entra al terme de Castellterçol per la part de tramuntana, a pocs metres de l'antic molí de la Fàbrega, on es conserva el tram que passa per sota del pont de la vella carretera de Mollet a Moià. Segueix en direcció al molí de l'Oller fins a les feixes del rodal de la Ginebreda, entre el mas i la capella de Sant Gaietà. És en aquest lloc on el camí es bifurca entre el ramal del Vallès Oriental i el de l'Occidental.
    El camí del Vallès Oriental segueix en direcció al nucli urbà, el qual travessa pel carrer de Moià i pel carrer de Barcelona. Ja a les afores del poble, segueix per la carretera de Castellterçol a Sant Feliu de Codines (C-59) durant un quilòmetre, i continua per la riera de Sant Quirze, per l'esquerra del curs fluvial, on ja surt del terme municipal.

    El camí ramader no és una servitud de pas, sinó que és part integrant del domini públic (juntament amb els cursos fluvials, la costa i les carreteres). Per tant no són del propietari de les terres que travessa ni tampoc de la ajuntaments sinó que, tal i com estableix la llei, les carrerades són "béns de domini públic de les comunitats autònomes".

    Els camins ramaders neixen a l'edat Mitjana per la necessitat de traslladar els ramats cap a muntanya per garantir bones pastures a l'estiu i retornar-los a l'hivern, quan els prats es cobreixen de neu. Al llarg de l'edat Moderna, els camins ramaders es consoliden i al voltant dels segles XVIII i XIX la transhumància arriba al punt àlgid.
    A Catalunya hi ha tres grans zones de transhumància: la de ponent, la de les terres de l'Ebre i la de la zona central i oriental, a la que pertany el nostre camí.

    ROIG i DEULOFEU, A. (2016) "Castellterçol, al bell mig del camí ramader de Cerdanya", XXXVII Ronda Vallesana: Castellterçol-Castellcir (Vall de Marfà). Sabadell: Unió Excursionista Sabadell, p. 37-44.
    FONT i SENTIAS, J. (1994). "La transhumància: el camí ramader que travessava el Moianès". Modilianum, 10. Moià: Associació Cultural Modilianum, p. 3-19.
    MIRALLES, F.; QUERALT, A.; SALA, P. (2002). "Els camins ramaders del Vallès Oriental". Ponències. Anuari del Centre d'Estudis de Granollers. Granollers: Centre d'Estudis de Granollers, p. 49-93.