Camí ciclopi del castell de Torroella
Navàs

    Bages
    Sector oest del terme municipal. Antic terme del castell de Torroella, parròquia de Sant Salvador deTorroella.
    Emplaçament
    Carretera a Cardona (C-55), sortida al km. 53 cap a Sant Salvador de Torroella. A l'església de S.S.T. seguir camí en direcció NW uns 800 m fins la masia de l'Alzina, i allà seguir camí nord uns 400 m, passant per la creu de l'Obac..
    478

    Coordenades:

    41.87814
    1.70468
    392519
    4637057
    Número de fitxa
    08141 - 235
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Obra civil
    Medieval
    Segle
    X-XV
    Estat de conservació
    Bo
    Els murs es troben en general en molt bon estat de conservació, però algun petit tram s'ha esfondrat
    Protecció
    Legal
    BCIN
    National Monument Record
    Defensa
    BCIN. Núm. registre 1418-MH. Decret castells i fortaleses 22/04/1949 (BOE 5-5-1949)
    Pla Especial Urbanístic de Protecció del patrimoni i catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Navàs (Bages), 2018, amb el núm. 30.EA i 41.BARP. Nivell 1. Integral. Nivell 6. AEA. Nivell 4. Ambiental.
    Cal entendre que la protecció del castell abasta també aquesta infraestructura defensiva situada en el turó d'accés.
    Accés
    Difícil
    Sense ús
    Titularitat
    Privada
    08140A016000090000IM
    Autoria de la fitxa
    Jordi Piñero Subirana

    Camí que està reforçat amb murs de característiques ciclòpies i que condueix al cim on hi ha l’antic castell de Torroella i l’església de Torroella Vell. Puja pel flanc sud-est del turó, provinent de l’indret on ara hi ha la parròquia de Sant Salvador de Torroella i passant prop de la masia de l’Alzina. Sembla que aquest antic camí, ara perdut, voreja també la cinglera pel nord. Una mica abans d’encarar la pujada hi ha la creu de l’Obac, que és una creu de terme molt probablement d’origen medieval i que marcaria l’inici de l’ascens al turó. Després el camí s’enfila fent diverses ziga-zagues i està reforçat de manera continuada per uns sòlids murs de contenció fets amb grans blocs de pedra sense lligar amb morter, però falcats per pedres més petites. Es tracta d’una tècnica similar a la de la pedra seca que utilitzen els pagesos en les feixes. Tanmateix, les característiques ciclòpies de l’obra i la seva qualitat tècnica fan que difícilment pugui atribuir-se a feixes convencionals de conreu. Aquests grans murs continuen fins arribar gairebé a la part alta del turó. En els nivells més baixos els blocs de pedra són de major tamany, i a mesura que el camí ascendeix la mida de les pedres es fa més petita, tot i que continuen sent d’una grandària considerable. A la part alta del turó trobem primer l’església de Torrella Vell (que era la primitiva parròquia) i a uns 140 m les restes de l’antic castell de Torroella, situat al flanc nord-oest del turó. En la plataforma superior d’aquest turó allargassat són visibles les restes d’una muralla perimetral, tot i que força escasses.

    Aquesta obra de característiques molt notables conformava en aquesta part sud-est del turó un relleu de forma terrassada. Cal suposar que la finalitat d’aquesta infraestructura era defensiva, i que protegia l’ascens al castell per aquesta banda. Malgrat tot, la seva funcionalitat concreta no queda del tot clara, ja que no pren la forma d’un camí fortificat convencional, amb muralles i torres defensives. El que sembla clar és que es tracta d’una obra d’època medieval i que està associada al castell, ja que la part alta del turó va quedar definitivament abandonada quan es va construir la nova església parroquial a la primera meitat del segle XVII. Coneixem altres casos d’estructures defensives similars associats a castells medievals, com el camí d’accés al castell de Gaià, també de característiques ciclòpies en indrets puntuals.

    CAIXAL, ÀLVAR; VILAMALA, Imma i altres (2018). Pla Especial Urbanístic de protecció del patrimoni i catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Navàs (Bages). Ajuntament de Navàs. Fitxes 30.EA i 41.BARP

    CAPSADA, J.; DUARRI, C.; LLOBET, E. (2010). La Grandària del Món. Entorn, història i imaginari de Palà de Torroella. Edicions de l’Albí, Berga, p. 88-91.