Cal Pasavant
Gisclareny
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Ruïnes d'un antic habitatge situat en els vessants solells de davant les costes de Sant Miquel de Turbians damunt de la casa de Cal Ros i orientat a a sud-oest a sota d'un dels revolts de la pista que va de Berta a la collada de Turbians. Aprofita com a element principal la presència d'una balma o gran roca sortint per a construir-hi els murs de tancament seguint les característiques dels habitatges troglodítics molt comuns a la serra de Gisclareny. El mur de tancament conserva una alçada de 75-80 cm. amb les cantonades encara visibles i un aparell de pedres mal treballades i escairades, unides amb argamassa de calç de color rogenc i col·locada en filades més aviat irregulars i horitzontals. L'àmbit d'habitació està completament cobert de vegetació i bardisses ja que està completament deshabitat.
Es tracta d'un habitatge molt similar a la casa de la portella (fitxa 164), i la casa o cova de Cal Bisbe (fitxa. 81), cal Peret de la Roca (fitxa. 85) i les balmes de Cal Quim (fitxa. 39) caracteritzats per ser habitatges troglodítics. Segurament aquest tipus d'habitatge tindria un origen medieval malgrat no s'hagi fet cap prospecció arqueològica al seu entorn (Martín, E; 2005. p.37)
Història
Malgrat que la casa no surti esmentada fins a mitjans del segle XIX (ACA. Llibrets de compliment Pasqual. Amillarament de 1863) extret de Martín, E; 2005. Annex 21 i 22, pensem que les característiques del lloc (davant de la parròquia de Sant Miquel de Turbians) damunt del camí ral de Bagà a Gisclareny dins l'alou o vilar d'Espunya i la seva orientació a sud aprofitant una balma o aflorament rocós podria ser alt medieval. Amb tot la manca de prospeccions arqueològiques i de recollida de ceràmica en superfície ja que està recobert d'un fort teixit arbustiu impedeixen precisar-ne la seva datació. El terme de Pasavant no es troba fins aquest amillarament de 1863, on la casa era a mans de Maria Prat. Hi havia 2 persones majors de 7 anys i pagava una contribució rural de 178 rals. La casa surt esmentada el 1900 però ni va sobreviure el flux migrador raó de la qual deuria quedar abandonada de seguida. Com el cas anterior es tractaria de construccions que haurien estat construïdes arran d ela vinguda de nous jornalers en busca d'un tros de terreny i amb unes condicions de vida molt precàries a mitjans del segle XIX que no van poder sobreviure ni tant sols una generació.
Bibliografia
CABALLÈ CANTALAPIEDRA, F (1995). Les tres-centes cases de Gisclareny. Albí. P.41 MARTIN E (2005). Una mirada sobre la història de Gisclareny. P. 55, Annex. 21 i 22.
