Cal Lluís
Gaià

    Bages
    Carrer Gramulà, 26. Galera
    Emplaçament
    Carretera de Prats de Lluçanès (BV-4401), al km. 1 carretera de Galera (BV-4402).
    377

    Coordenades:

    41.91273
    1.88756
    407744
    4640685
    Número de fitxa
    08090 - 192
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Edifici
    Modern
    Contemporani
    Popular
    Segle
    XVIII-XIX
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Inexistent
    Inexistent
    Accés
    Fàcil
    Residencial
    Titularitat
    Privada
    8214108DG0481S0001DH
    Autoria de la fitxa
    Jordi Piñero Subirana

    Casa que forma part del raval de Galera. És un habitatge entre mitgeres, amb la façana principal alineada al carrer Gramulà, però amb entrada també pel carrer Major. Es tracta d'una casa pagesa d'estil popular. Consta de planta baixa més dos pisos. En aquest sector les cases són més estretes i tenen la meitat del mòdol de terreny que les seves veïnes de ponent. Tot i que ha estat remodelada, conserva força bé els volums i la tipologia originèries. Els murs són de maçoneria. El portal és rematat amb arc escarser de maó, i les obertures superiors són emmarcades amb llindes i brancals de pedra. Té un cobert a l'altra banda del carrer Gramulà.

    Aquesta casa, com la resta de Galera, s'originà a partir d'un establiment en terres del baró de Vilagaià, que va impulsar el nucli pagès de Galera al final del segle XVIII. Segons dades del Cadastre i del Registre de la Propietat recopilades per Ramon M. Vila, el solar d'aquesta casa es va establir l'any 1790. El primer titular del solar era Josep Sellarés (igual que a cal Freixa), que pagava un cens de 11 Reals. S'especifica que era per la casa i per les terres. Posteriorment hi van habitar Lluís Carbonell i Rosa Lladó. Entorn de 1910 els estadants de cal Lluís van protagonitzar un conflicte amb el baró de Vilagaià amb motiu de l'adequació d'una nova era al poble. En aquest moment es va decidir fer una era més gran on s'hi pogués instal·lar una màquina de batre que pogués utilitzar tothom, però no hi va haver acord per un conflicte de terrenys amb els de cal Lluís. La qüestió, que va enfrontar el baró de Vilagaià i els de cal Lluís, va acabar als tribunals amb una sentància final a favor del baró. A partir d'aleshores en aquesta nova era, coneguda com era del comú, cada any s'hi feia venir una màquina de batre. A conseqüència del conflicte el baró va voler escarmentar els de cal Lluís, que van ser els únics que no podien batre a la nova era. A més, s'hi va reservar un tros al mig per cobrar les parts que li corresponien a ell. El primer any els de cal Lluís van intentar batre a la nova era, però els altres veïns, molestos perquè el plet havia fet endarrerir les obres, li tiraven les garbes al seu camp de baix. En contrapartida l'any 1921 els de cal Lluís van fer enrajolar l'era on sempre havien batut, actualment coneguda com l'era de cal Lluís, i hi van construir una barraca per la màquina de ventar, tot i que aquell terreny sempre havia estat comunitari.

    BADIA, Josep M (1987). "Gaià", Història del Bages, Vol. I, Parcir Edicions Selectes, Manresa, p. 286, 288. BADIA, Josep M; PARERA, Elisabeth i altres (2016). "Història","Arquitectura", Gaià, t'estimo. Reviu Gaià, Grup de Recerca, Gaià, p. 72-75, 86, 88, 198-199. VILA CASALS, Ramon M. Llibre de Galera (treball inèdit)