Barraques de pastors a la pleta de la Guilla
Gisclareny

    Berguedà
    A sota el cim del Puig Terrers a l'extrem més oriental de la serra del Cadí i al vessant sud
    Emplaçament
    De coll de Balma hi ha sender que puja fins al grau, grauet, i pleta de la guilla
    2235,2

    Coordenades:

    42.27836
    1.74183
    396256
    4681449
    Número de fitxa
    08093 - 48
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Edifici
    Modern
    Popular
    Segle
    XVII-XIX
    Estat de conservació
    Bo
    Encara està en ús. Es manté dempeus
    Protecció
    Inexistent
    PEIN. Llei 37/1966 de 31 de maig; Decret 353/1983
    Accés
    Fàcil
    Altres
    Titularitat
    Privada
    08092A002000350000YA
    Autoria de la fitxa
    Pere Cascante i Torrella

    Cabanes de pastors situada al vessant sud del Puig Terrers al costat d'una tartera provocada per les esllavissades de la neu i el glaç en seu vessant sud mirant a coll de Balma i al lloc que es denomina Pleta de la Guilla. Les barraques o cabana de pastors són d'estructura simple a base de pedres mal treballades, unides en sec i amb l'entrada coberta en llinda de pedra rectangular amb coberta vegetal formada per gleves d'herba i terra damunt seu. Aprofita com a base de suport algunes afloracions calcàries. Es situa en un pendent de la muntanya. L'interior està construït amb la mateix tècnica formant una mena de falsa volta. El paviment és de terra batuda.

    Es conserva en bon estat i encara serveix per aixoplugar-se de les fortes tempestes que es produeixen als estius

    Les pletes i cabanes de pastors ja eren emprades des de l'alta edat mitjana. De fet pensem que la pleta dels Cortals o de Molnell aniria molt lligada amb l'alou de Molnell documentat per primera vegada el 839 en un document de consagració de la catedral d'Urgell (Martin, 2005) on esmenta que es paga com a cens una quartera de faves i una perna. Posteriorment i en la consagració de Sant Miquel de Turbians, el 948 el bisbe Wisadus va cedir a la nova església, unes viles que posseïa a Molnell. Ens l'acta de consagració del monestir de Sant Llorenç prop Bagà i també en un document datat de l'any 1003 (doc. 50). ACA Monacals, Bagà. Perg.93 (Bolós-Pagès, 1986) ens cita la donació que es fa d'un alou al comtat de Cerdanya dins la vall de Brocà, a les rodalies de Bagà i al terme de la vil·la de Molnell "In apendico qui vocant Mulnelo. Id sunt: casas, casalibus, ortis, ortalibus, arboribus, torcularis, terras et vineas cum illorum arboribus, pratis, silvis, garricis, molindinaris, cum illorum capud aquis, vieuttibus, vel reductibus, cum exiis vel regressiis eorum". Entre tots aquests elements també hi deuria incloure les pletes esmentades. De fet val a dir que en un inventari més recent datat de 1783 de la masia de Molnell, parla de la pleta de casa que podria correspondre amb aquesta i també la pleta de Urgell de difícil identificació. A la primera hi havia " una samarra, dos cubertas, tres buchs y dos buchs a mijas". A la segona hi havia "un perol y cabra, dos cubertas, una samarra". Sovint aquestes pletes podien anar acompanyades d'alguna barraca per a aixoplugar-se de les tempestes d'estiu (Martín, 2005)

    BOLÓS MASCLANS, J; PAGÈS(1986). El monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Artestudi. Barcelona p- 71,200. CABALLÈ I CANTALAPIEDRA, F ( 1996). Les tres-centes cases de Giscareny. Columna Albí. P.43. MARTIN E (2005). Una mirada sobre la història de Gsclareny. P. 55