Barraca del pla del Riu
Castellbell i el Vilar

    Bages
    Pla del Riu
    161

    Coordenades:

    41.65553
    1.85955
    405042
    4612159
    Número de fitxa
    08053-336
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Edifici
    Modern
    Popular
    Contemporani
    Segle
    XVIII-XIX
    Estat de conservació
    Bo
    Malgrat no conèixer l'estat real de la coberta, a l'interior, la cúpula sembla estar en bon estat. Tanmateix, és del tot aconsellable, netejar l'interior de la barraca i podar totes les branques perquè no l'acabin enfonsant.
    Protecció
    Legal
    BCIL -Pla d'Ordenació Urbanística Municipal (2015)
    Accés
    Fàcil
    Sense ús
    Titularitat
    Privada
    08052A004000010000OM
    Autoria de la fitxa
    Jordi Montlló i Laura Bosch

    Barraca de pedra seca ubicada en el pla del Riu, una zona cultivable situada al vessant dret del riu Llobregat, entre la línia del ferrocarril de Barcelona a Manresa i la del ferrocarril de Barcelona a Manresa i Lleida. Per accedir-hi des de la carretera C-55 s'ha de sortir a Sant Vicenç de Castellet i un cop arribats a la rotonda, fer el gir en direcció al polígon industrial el Pla del Riu. Anirem resseguint el riu Llobregat pel seu marge dret en direcció a la resclosa de la fàbrica de Can Serra. La barraca es troba a mà dreta, en un revolt, envoltada de lledoners, entrant per un camí de terra que parteix dues planes conreades de cereals. La línia d'alta tensió hi passa pel damunt mateix.
    És de planta quadrangular, construïda damunt de la roca i adossada a un marge de pedra. Mesura 3,70 per 2,28 metres de costat (mesures preses a l'exterior). Els rocs emprats en la construcció són de mida mitjana a petita , de factura força regular amb les cantoneres arrodonides o pedra sense desbastar. Entre mig hi ha el pedruscall característic, en forma de falques que s'han introduït a cops de mall o maceta per evitar que els blocs més grossos es moguin. La porta és molt estreta, amb una doble llinda. Mesura 1,20 metres d'alçada per 0,50 metres d'amplada. Té una portella feta amb taulons que s'obra cap a l'interior i marxapeus de pedra. Està orientada al sud-oest. El gruix dels murs és de 0,50 metres. La coberta no es veu massa degut a un immens garric que creix des de la part posterior de la barraca, però està realitzada amb una falsa cúpula closa amb clau de volta. A l'interior hi ha un parell de tinells, no massa grans i una espitllera orientada al nord-est. Davant mateix hi ha un banc de pedra sense respatller.
    Tot el voltant de la porta ha estat rejuntat amb morter.

    Aquesta barraca no està inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra.

    La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Castellbell i el Vilar aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en alguns ponts per facilitar el pas dels torrents.
    Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície.
    La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de "barracaires" itinerants, els "sardans", o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència.

    MARTÍN i VILASECA, Fèlix i PREIXENS i LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Inventari de cabanes de volta, balmes murades i aljubs a les terres de Lleida. Pagès editors. Lleida.
    QUERALT BOLDÚ, Ramon (2008). Les cabanes de volta de les Borges Blanques. Paisatges, fets i gent. Cossetània edicions. Valls.
    RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres.
    SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). "Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)"; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43.
    SOLER i BONET, Josep M.(1987). "Barraques i tines, construccions per a la vinya"; dins Dovella, núm. 24. Manresa.
    SOLER i BONET, Josep M.(1988). "La tècnica de la pedra seca. La construcció popular"; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52.
    SOLER i BONET, Josep Maria (2000). "La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició"; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11.
    VALLS i PUEYO, Joan (2002). Les construccions de pedra seca al terme de Castellbell i el Vilar; dins Dovella, núm. 78. Manresa, pàgs. 56 - 59.