Barraca del Clot del Faixons
Rellinars

    Vallès Occidental
    Les Codines
    297

    Coordenades:

    41.64126
    1.90215
    408569
    4610529
    Número de fitxa
    08179 - 173
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Edifici
    Modern
    Popular
    Segle
    XVIII
    Any
    1777
    Estat de conservació
    Dolent
    No conserva la coberta i l'enderroc és general.
    Protecció
    Legal
    Decret 27/2011 del Consell Comarcal del vallès Occidental
    Accés
    Difícil
    Sense ús
    Titularitat
    Privada
    8806810DG0180N0000RZ
    Autoria de la fitxa
    Jordi Montlló i Laura Bosch

    Barraca de pedra seca situada al vessant dret d'una torrentera intermitent que neix entre el Cisternot i la Creueta, desembocant a la riera de Rellinars, en el sector de Les Codines. S'hi accedeix entrant pel camí de Les Ferreres des de la carretera B122, a l'alçada de Can Cotis i arribats al primer revolt, entrar a mà esquerra per dins la torrentera fins a topar amb la barraca que queda a mà esquerra.
    Es tracta d'una construcció de planta circular, d'1,75 m de diàmetre interior, amb la coberta enfonsada. La corona es conserva dempeus, amb un gruix de murs de 0,60 m. La porta, orientada al sud, té una llinda plana; mesura 1,25 m d'alçada per una amplada màxima de 0,80 m i mínima a l'interior de 0,57 m. El seu darrer propietari hi tenia una porta de fusta collada amb dues frontisses de ferro collades als muntants amb morter de calç. La coberta està enfonsada a l'interior i només es conserva una minsa part de l'arrencada de la volta, amb una alçada màxima d'1,50 m a l'interior, mentre que el voladís mesura 1,25. A l'interior, gairebé davant de la porta hi ha dos tinells, un al costat de l'altre. El de mà esquerra mesura 0,30 m d'amplada per 0,25 m d'alçada per 0,40 m de fons, mentre que el de mà dreta fa 0,40 m d'amplada per 0,35 d'alçada per 0,70 m de fons. Es conserva una espitllera orientada al nord.

    En aquest indret les feixes són amples amb alguns ullastres i ametllers i al darrera, hi ha un marge amb un mur de pedra seca de dos metres d'alçada. El rasot o torrentera que porta aigua més aviat en dies de pluja té el llit en bona part de pedra i forma algunes cassoletes que en quedar plenes podien abastir d'aigua el pagès.
    Barraca inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra de construccions de pedra seca, amb el codi número 6639.

    Segons informació facilitada per Dolors Moreno la barraca es troba documentada en un establiment del notari Francesc Rallat Fargas, datat el 7 de maig de l'any 1777 en l'indret anomenat Clot del Faixons (Manual 1777. AHPM-5016. Establiment. CD-34793-34794).

    PLANS MAESTRA, Jaume (2009). Arquitectura tradicional rural en pedra seca a la comarca del Bages. Ajuntament de Bellpuig i Publicacions d l'Abadia de Montserrat.
    RECULL HISTÒRIC DE MURA (2017). Pedra seca, pedra viva. Patrimoni vitícola i desenvolupament econòmic. Ponències i comunicacions de la IX Trobada d'Estudis per a la preservació del patrimoni de la pedra seca als Països Catalans.
    RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres.
    SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). "Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)"; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43.
    SOLER i BONET, Josep M.(1987). "Barraques i tines, construccions per a la vinya"; dins Dovella, núm. 24. Manresa.
    SOLER i BONET, Josep M.(1988). "La tècnica de la pedra seca. La construcció popular"; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52.
    SOLER i BONET, Josep Maria (2000). "La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició"; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11.