Barraca de la vinya del Pere Xic
Rubió

    Anoia
    La vinya del Pere Xic. Sud-est del Pla de Rubió
    Emplaçament
    Camí que va de Torredenuça a Ca l’Estruch
    546

    Coordenades:

    41.62074
    1.57191
    381028
    4608654
    Número de fitxa
    08185 - 21
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Edifici
    Contemporani
    Segle
    XIX-XX
    Estat de conservació
    Dolent
    Parts enderrocades
    Protecció
    Inexistent
    Inexistent
    Accés
    Fàcil
    Sense ús
    Titularitat
    Privada
    08184A002090040000ZL
    Autoria de la fitxa
    Núria Cabañas. Web Cultura, SCP.

    Barraca doble de planta rectangular construïda amb la tècnica de la pedra seca. La barraca principal, situada a la banda est, s’hi accedeix per un portal d’arc de mig punt amb la coberta en volta de canó. Adossat al mur del fons es conserva un banc corregut de pedra i al mur de llevant s’hi obre una finestra tipus espitllera. A la banda de ponent s’hi adossa la segona barraca, de dimensions més reduïdes. S’hi accedeix per un portal de llinda planta amb la coberta en forma de volta de canó. Al fons s’hi conserva part d’una antiga menjadora realitzada en pedra. 

    Les barraques o edificacions de pedra seca són construccions  lligades plenament amb l’activitat agrària i, principalment a la vinya. La comarca de l’Anoia amb un relleu irregular i un terreny sec i pedregós va guanyar terreny mitjançant la construcció de marges de pedra seca per crear feixes on plantar-hi ceps i oliveres, creant la necessitat de construccions destinades a l’aixopluc i magatzem d’eines, les barraques. Les barraques són construccions realitzades amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. 

    Malgrat que es desconeix l’antiguitat d’aquest tipus de construccions a la comarca de l’Anoia i a Rubió, tot apunta que la seva expansió es produí a partir de la segona meitat del segle XIX, abans de l’arribada de la fil·loxera a Catalunya. D’aquestes construccions també se’n localitzen de més tardanes, d’inicis del segle XX, que utilitzen el guix per unir pedres, materials ceràmics com la rajola o el maó i les teules per la coberta