Barraca de la vinya del Pere Xic
Rubió

Anoia
La vinya del Pere Xic. Sud-est del Pla de Rubió
Emplaçament
Camí que va de Torredenuça a Ca l’Estruch
546

Coordenades:

41.62074
1.57191
381028
4608654
Número de fitxa
08185 - 21
Patrimoni immoble
Tipologia
Edifici
Contemporani
Segle
XIX-XX
Estat de conservació
Dolent
Parts enderrocades
Protecció
Inexistent
Inexistent
Accés
Fàcil
Sense ús
Titularitat
Privada
08184A002090040000ZL
Autoria de la fitxa
Núria Cabañas. Web Cultura, SCP.

Barraca doble de planta rectangular construïda amb la tècnica de la pedra seca. La barraca principal, situada a la banda est, s’hi accedeix per un portal d’arc de mig punt amb la coberta en volta de canó. Adossat al mur del fons es conserva un banc corregut de pedra i al mur de llevant s’hi obre una finestra tipus espitllera. A la banda de ponent s’hi adossa la segona barraca, de dimensions més reduïdes. S’hi accedeix per un portal de llinda planta amb la coberta en forma de volta de canó. Al fons s’hi conserva part d’una antiga menjadora realitzada en pedra. 

Les barraques o edificacions de pedra seca són construccions  lligades plenament amb l’activitat agrària i, principalment a la vinya. La comarca de l’Anoia amb un relleu irregular i un terreny sec i pedregós va guanyar terreny mitjançant la construcció de marges de pedra seca per crear feixes on plantar-hi ceps i oliveres, creant la necessitat de construccions destinades a l’aixopluc i magatzem d’eines, les barraques. Les barraques són construccions realitzades amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. 

Malgrat que es desconeix l’antiguitat d’aquest tipus de construccions a la comarca de l’Anoia i a Rubió, tot apunta que la seva expansió es produí a partir de la segona meitat del segle XIX, abans de l’arribada de la fil·loxera a Catalunya. D’aquestes construccions també se’n localitzen de més tardanes, d’inicis del segle XX, que utilitzen el guix per unir pedres, materials ceràmics com la rajola o el maó i les teules per la coberta

RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.

ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.

MIRET I SOLÉ, M.TRESA. (2006): Pedra seca a l’Anoia a Revista d’Igualada núm. 24. Desembre de 2006. Igualada.

Descarrega PDF