Balma del Cubell
Matadepera
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
La Balma del Cubell està situada a la Canal de la Cova Roja. El seu accés s’ha de fer entrant pel Torrent de Matalonga des de les Arenes fins al capdamunt on cal girar a mà esquerra per un corriol que puja molt dret que mena al Turó de Matalonga. Al cap d’una bona estona agafar el trencall de la Castellassa del Dalmau i just quan el corriol creua la canal de la Cova Roja sortir a mà dreta, i tot just a una dotzena de metres, es veuen dos blocs de pedra calcària dretes semblant a un llibre amb les pàgines obertes. En arribar, la balma se situa immediatament a l’esquerra.
El seu nom prové d’un cubell o galleda de zenc amb nansa, a l’interior de la qual hi ha les restes d’un parell de tapadores, d’un càntir, plats i un fons de cassola amb una ampolleta de vidre, de vermut (marca gravada al cul de l’ampolla).
Més que una balma, es tracta d’una cavitat formada per la caiguda d’un bloc ciclopi després de la cinglera, que un cop palplantat ha deixat un espai interior buit. En la paret posterior d’aquesta estança s’hi observa un rebliment important de pedra seca falcada amb pedruscall amb tota evidència, col·locada per l’home. L’espai, mesura 1 m d’alçada màxima 4’5 a 5 metres de fondària. El sostre conté tracés d’ennegriment per la combustió de més d’una foguera, tal vegada aprofitada per caçadors o bosqueters. A mà dreta hi ha un estrat important sense traces de manipulació. L’amplada màxima d’obertura de façana és d’uns 6’5 metres.
A ambdós costats de l’entrada hi ha uns rocs plans, arrenglerats perfectament alineats. I al davant del voladís varies lloses planes, un parell recolzades encara en aquest, i les restants disperses al davant mateix.
Al costat dret d’aquest element, formant part del conjunt però en part situats en el marge de la canal, envoltats d’arínjol hi ha un parell de blocs més que ofereixen un abric interessant.
La seva forma i disposició de les pedres recorda un paradolmen, que a diferència d’un dolmen és un monument megàlit natural que consisteix en una cavitat formada per blocs erràtics o un abric rocós. Aquest hauria pogut esser usat com a cambra funerària, agençat amb murs o lloses com les que es veuen al davant per a tancar-lo. Un exemple molt semblant és el paradolmen de Ses Rates, a Tossa de Mar. No s’hi ha realitzat cap intervenció arqueològica.
Jordi Guillemot, en el seu bloc, senyala la presència de dos forns de ginebre situats a proximitat, que hauria localitzat Xavi Pereira, sense cap més dada que permeti arribar-hi i documentar-ho.
Història
En aquesta zona, a proximitat dels cingles, la caiguda de grans blocs ha configurat un paisatge d’amagatalls i abrics freqüentat per l’home des de la prehistòria.
Bibliografia
SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.
