Avenc de la Canal de l’Abella
Matadepera
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
L’avenc de la Canal de l’Abella està situat en el vessant hidrogràfic dret del barranc. S’hi accedeix des del Morral del Drac. Un cop deixat enrere, en direcció al Turó d’en Griera, pocs metres més endavant, des del camí s’inicia una baixada per la canal, entre mig d’un bosc frondós d’alzinar on s’observen restes de marges de pedra seca i alguns abrics naturals resultat del despreniment de grans blocs de conglomerat que han quedat frenats deixant de tant en tant, alguna cavitat més o menys gran.
L’avenc, perfectament senyalitzat amb un post del parc, es localitza a mà dreta. Es tracta d’una cavitat de cinc metres de fondària amb un desnivell de cinc metres i un recorregut de deu metres, en una litologia de conglomerats.
La boca d’entrada és força petita, semblant a un cau, però ben aviat, després d’una rampa força concrecionada dona pas a una sala de tres metres d’alçada per un espai o sala de tres per dos metres i mig. Aquesta queda dividida en dues parts degut a un gran bloc. Està revestida amb colades estalagmítiques. Al costat d’aquesta sala s’observa una galeria molt estreta totalment impenetrable.
Es recomana no entrar si no és amb un professional de l’espeleologia. La pràctica de d’aquest esport comporta un factor de risc elevat si no es tenen uns coneixements tècnics bàsics que es poden adquirir a la Federació Catalana d’Espeleologia.
Història
La primera exploració documentada de la qual se’n té constància fou la realitzada el mes de gener de 1948 pels membres del GES-CMB.
Els avencs són cavitats naturals on predomina la component vertical. Poden ser d’un sol pou o amb varis i comunicats entre sí a través de galeries. La majoria d’avencs són el resultat d’infiltracions disperses, però d’altres, coneguts com els engolidors, absorbeixen un curs considerable d’aigua. Els avencs que es produeixen per la dissolució de la roca necessiten que sigui soluble a l’aigua. La més adient és la roca calcària, que al reaccionar amb l’aigua es dissol formant formes geomorfològiques denominades carst.
L’any 1889, el francès Edouard Alfred Martel, els batejà amb el nom d’avenc, nom d’origen occità “aven”. A Catalunya però poden rebre altres noms, tot i que el més popular és “avenc”: bòfia, canya, caricau, grallera, forat, cigalera, bavorell, pou o bufador.
Existeixen tres tipus d’avencs. Els de dissolució, que es troben a la zona no saturada o d’infiltració d’un massís, on l’aigua té un sentit descendent a partir de les fissures verticals, que amb el temps i de mica en mica dissoldrà la roca, formant els pous. Aquests s’aniran engrandint i agafen una forma normalment de secció circular o el·líptica.
Els avencs per enfonsament, són el resultat de l’esfondrament d’una volta rocosa degut al buit del dessota. Són més grans, amb les formes més arrodonides i a la base acostumen a tenir un amuntegament de blocs irregulars.
Finalment hi ha el que s’anomena esquerdes de despreniment. Aquests avencs es formen quan s’obra una esquerda a prop d’un cingle; són estrets i en forma de tascó. Es poden trobar entre les capes que han lliscat horitzontalment entre elles.
Bibliografia
BADIELLA, Xavier; BUIL, A. (1978). Els petits avencs de la nostra muntanya. II. Arxiu del Centre Excursionista de Terrassa, 17, pp. 356-657. Terrassa.
SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.
