Armadans
Collsuspina
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
La masia Armadans és una casa que deixa veure diferents etapes constructives, així com que la casa va ser reconstruïda en algun moment concret. És una masia que forma part d'un conjunt, ja que està envoltada de diferents coberts per tasques agrícoles. La casa principal és de planta rectangular, de planta baixa i pis, amb teulada a dues vessants de teula àrab i carener paral·lel a la façana principal que s'obre a migdia. Està ubicada en un desnivell del terreny, de manera que els coberts i la casa s'adapten a aquest. L'obra és de pedra petita amb cantoneres de pedra, portal adovellat de pedra, i finestres amb les obertures en pedra. De l'estructura original tan sols queda la planta baixa, veient-se clarament el trencament en l'estructura de la paret on s'afegeix l'obra que es va fer amb posterioritat. Malgrat la composició actual s'entreveu una antiga casa.
La casa es troba dins el territori de l'Espai d'Interès Natural del Moianès i riera de Muntanyola.
Història
Armadans és una de les masies històriques del municipi, documentada des de l'any 1065, formant part del territori de l'església de Sant Cugat de Gavadons, dins el terme del castell de Tona. Hi ha documentació a l'Arxiu Episcopal de Vic d'aquesta data, any 1065, que descriu l'antiga Strata Francisca: "el camí francès passava per Fajadella i travessava el torrent d'Ardanella, que es trobava en loco que dicitur ultra Spinam, és a dir, a l'altra banda de l'Espina, i el torrent de Juncosa, que baixava d'Armadans (Arx. Cap. Vic, col. 6, docs 1891 i 1950)" (Pladevall, 1971). Al fogatge de 1553 de Sant Cugat Collsasima, dins el terme de Tona, zona de l'església de Sant Cugat de Gavadons, hi havia les cases de Brunyt alias Armadans, i la de Armadans de sa, és a dir, dues cases Armadans, la de sà i la de llà, tal i com s'esmenten a diferent documentació i referint-se a les actuals Armadans i Armadans masovers. Al 1708 apareix al cens d'Aparici (Iglésias, 1959). La casa passà a formar part del nou municipi de Collsuspina, junt amb d'altres masies de la zona, amb la definitiva organització del municipi a l'any 1841.
Bibliografia
Iglésias, J. (1959). La població catalana al primer quart del segle XVIII. Institut d´Estudis Catalans P. 123-160.
Iglésias, J. (1979). El fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Volum I. Barcelona.
Pladevall, A. (1971). Sant Cugat de Gavadons. Al programa de la "Fiesta Mayor de Collsuspina", setembre de 1971.
Pladevall, A. (1990). Tona, mil cent anys d'història. Eumo editorial i Ajuntament de Tona.