Aplec i romiatge de Sant Valerià
Lliçà de Vall

    Vallès Oriental
    Camí de Sant Valerià, al sector oest del terme municipal. Capella de Sant Valerià, al terme de Lliçà d'Amunt
    Emplaçament
    Camí de Sant Valerià: Inici a la carretera de Sabadell a Granollers (C-155), al km. 13 (tram denominat Avinguda del Tibidabo). Passa per les urbanitzacions El Mirador i can Salgot
    192

    Coordenades:

    41.59657
    2.21836
    434859
    4605280
    Número de fitxa
    08108 - 125
    Patrimoni immaterial
    Tipologia
    Manifestació festiva
    Contemporani
    Segle
    XIX-XXI
    Estat de conservació
    Regular
    Tradició que ha perdut bona part de l'antic esplendor, incloent-hi el romiatge
    Protecció
    Inexistent
    Inexistent
    Accés
    Obert
    Lúdic
    Titularitat
    Pública
    Autoria de la fitxa
    Jordi Piñero Subirana

    Aplec i romiatge que tradicionalment es feia a l’ermita d’aquest nom que es troba al municipi veí de Lliçà d’Amunt i que congriava molta gent de Lliçà de Vall i d’altres pobles de l’entorn. La celebració tenia lloc el mes d’abril, el segon diumenge després de pasqua, a l’ermita de Sant Valerià de Roberts, que està situada dins el recinte de la masia de can Coscó. Era un dels aplecs més populars de la comarca i molts vilatans de Lliçà de Vall i de Parets feien el romiatge que transcorria pel Camí de Sant Valerià. Actualment s’ha deixat de fer el romiatge i només se celebra un petit aplec a l’ermita.

    Fotografia dels anys 1960, amb jovent de Lliçà de Vall i de Parets, amb l’ermita al fons (Arxiu Municipal de Lliçà de Vall).

    Fotografia de l’aplec a mitjans de segle XX (extreta del llibre Lliçà d’Avall/de Vall. Recull onomàstic, p. 212).

    L’església de Sant Valerià “de Roberts” (en terme de Lliçà d’Amunt) està documentada des del segle XIII, al segle XVI es reedificà o potser es traslladà al lloc actual, i la construcció que avui es pot veure és del segle XVIII. En aquest indret s’hi celebrava un dels aplecs més populars de la comarca el segon diumenge després de Pasqua. L’aplec consistia en una missa i després els participants es quedaven a dinar i ballar. D’aquí ve la dita: “A Sant Valerià qui té núvia l'hi va deixar i qui no en té la va trobar”.

    Actualment, es continua celebrant aquest aplec el segon cap de setmana després de la primera Pasqua o Pasqua Florida, però des dels anys 1980 ja no es fa el romiatge.

    BUSTO VEIGA, Anna M. (2017). Els nostres records. A l’Arxiu Municipal de Lliçà de Vall. Ajuntament de Lliçà de Vall, p. 139.

    DANTI, J; GALOBART, Ll; RUIZ CALONJA, J (1995). La Vall de Tenes. Natura, passat i present d’un racó del Vallès. Mancomunitat de la Vall del Tenes, p. 259.

    GARCIA-PEY, Enric (1999). Lliçà d’Avall/de Vall. Recull onomàstic. Ajuntament de Lliçà de Vall, p. 211-212.