Antiga porta d'accés a l'església
Sant Quirze de Besora
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Antiga porta d'accés a l'església de Sant Quirze de Besora. es conserva a una paret lateral de l'església actual que mira a tramuntana i que correspon amb un dels vestigis més evidents de l'església que hi hauria hagut en aquest lloc abans de l'actual. Consta d'una obertura formada per un arc de mig punt d'àmplies dovelles de pedra picada amb unes mides d'uns 90 cm d'ample, i amb els muntants de la mateixa factura. Es troba alçada degut a que el paviment del carrer va ser rebaixat. A la clau de la dovella central hi ha la data de 1673 incisa a sota d'un crismó o roseta. Malgrat sigui un element del segle XVII manté encara els trets i les característiques medievals.
Correspon amb un dels pocs vestigis de l'església antiga abans que fos reformada en estil barroc tardà i neoclàssic. La porta juntament amb el vestigis d'una capella coberta amb volta de canó i d'una finestra de doble esqueixada, avui paredada a la zona de la capçalera nord correspondria amb els pocs vestigis de l'església medieval, conservada en aquesta part i que caldrà documentar mitjançant un repicat dels paraments i una intervenció arqueològica al subsòl per confirmar la seva existència.
Història
Es tracta d'una església documentada des de l'època medieval (segle XI o XII) i que donà origen a una sagrera i posteriorment a un primer nucli de la vila de Sant Quirze agrupada al seu voltant i de la que en tenim algunes referències històriques en alguns documents i especialment al que fa referència a Ermessenda de Carcassona quan es trasllada en unes cases o castell de Gombau de Besora properes a l'església (1057) on dictà testament i va fer unes generoses donacions a part de voler anar a Roma i Sant Jaume de Compostela. Amb tot sembla ser que aquesta església va funcionar sempre com a església parroquial la qual es va anar eixamplant cap a ponent afegint-hi cossos. Segons podem interpretar possiblement hauria estat una església d'una la nau amb capçalera orientada a llevant i coronada amb una volta de canó. Segons Joan Serrallona (Serralloga, J. 1998) A mitjans del segle XVIII i en concret el 1771 l'església de Sant Quirze fou novament bastida en una part prou considerable en un moments que encara es podien destinar recursos a aquestes obres dins de l'estil anomenat barroc neoclassicista "la nova edificació força inexpressiva artísticament, va construir-se amb una gran nau , amb corredors i capelles laterals i un campanar de torre quadrada". Segons consta aquesta església comptava amb un gran retaule barroc que va ser destruït. Durant la carlinada. Abans però i en motiu de la darrera guerra carlina l'església va ser durament saquejada per les tropes liberals. Finalment va ser restaurada a la dècada dels ciquanta i de 1979 quan es produí la restauració de l'interior i de l'exterior.
Bibliografia
ESPADALER PARCERISSAS, R (1996). El castell de Montesquiu a la darreria de l'edat Mitjana. Col·lecció d'història local q. Club d'història local. Ajuntament de Sant Quirze de Besora.
ESPADALER PARCERISSAS, RAMON (1992). Històries per la història al castell de Montesquiu i el terme de Besora el S. XIV i XVII. Diputació de Barcelona
PLADEVALL FONT, ANTONI (1973). Les parròquies de Sant Quirze i Santa Maria de Besora. Programa de Festa Major de Sant Quirze de Besora 1973. Ajuntament de Sant Quirze de Besora
PLADEVALL FONT, ANTONI (1995). Els mil cent anys de Sant Quirze de Besora. Què es commemora en realitat?-Programa de la festa Major de Sant Quirze de Besora 1995. Ajuntament de Sant Quirze de Besora.
SERRALLONGA URQUIDI, JOAN (1998). Sant Quirze de Besora. De 1714 a l'avtualitat. Ajuntament de Sant Quirze de Besora
DDAA ( 1996). Retalls d'història del segle XX. Col·lecció d'història local 2. Club d'història local. Ajunatment de Sant Quirze de Besora
