Antic camí d'accés de la Cúbia al Bosquetell
Sant Quirze de Besora
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Es tracta dels vestigis d'un camí de bast que partiria del camí o ramal esquerra de la "strata francisa" o camí de Cerdanya que passaria per Orís, Saderra i després de creuar el torrent de l'Illa i la casa de l'Illa es trobaria una bifurcació que ss'endinsaria per la vall del Solà amb les masies de la Cúbia, Can Carlos i enfilaria pels vessanst solells de la serra de la Cogulera fins al collet de Bosquetell on es trobava amb el camí que procedia de la vall de la riera de la Foradada. Bona part del traçat d'aquest camí es troba embegut per la pista del Solè, però encara en queden alguns vestigis com el proper a la casa de la Cúbia on el camí es conserva excavat a la roca i amb alguns vestigis del seu empedrat, avui cobert de vegetació i format per còdols rodats de riu. Aquests camins de finalitat secundaria unien els veïnats del Solà amb els nuclis de Vidrà i Saderra pel collet del Boscatell. Es tractava de camins de bast pensats per ser transitats a peu
Aquest camí que partiria de la masia de l'illa i s'endinsaria a la vall del Solà amb les masies del Solà, la Cúbia, Can Carlos i enfilaria pels vessants solells fins al collet de Bocatell serpentejant per la vessant solella de la serra de la Cogulera. En aquesta vall el camí és embegut per la pista que condueix a les diverses zones d'acampada del Solà, però en alguns llocs propers a la masia de la Cúbia (ruïnes) hem localitzat vestigis d'aquest camí i del seu empedrat. Segons sembla es tractava de camins secundaris en part empedrats i en part sense empedrar que permetien connectar als veïnats que hi havia fora dels nuclis principals.
Història
No hem trobat masses dates referents a aquest camí almenys pel que fa referència al de Vidrà pel coll de Bosquetell i amb els ramals de la vall del Solà, el torrent de la Foradada. No obstant sembla que era ja utilitzat en època medieval ja que els masos esmentats serien d'aquest període. No obstant no hem pogut trobar referències. En canvi pel que fa al camí que transcorreria per la riba esquerra del Ter si que n'hem trobat referències en les descripcions del Conde de Darnius . La ruta es bifurca a Conanglell; la que sembla secundària (color marró) indicatiu de camí desfilat passa per la dreta del Ter fins a Sant Quirze de Besora mentre que el traç vermell transcorre per l'esquerra del Ter fins a Sant Quirze de Besora. Segons el mapa entre Orís i Sant Quirze es travessa el riu fins a cinc vegades, el que resulta improbable per travessar el riu només a Gual" (Font i Garolera, J; 2006). No obstant això aquesta apreciació l'hauriem de tenir en consideració ja que s'ementen dos ramals del camí el que passa per la riba dreta per Orís i costa cogulera, i per tant un tram costerut i dificultós (camí desfilat) mentre que el de la riba esquerra passaria pel costat de Saderra , les Illes seguint la traça del GR-210 i al arribar a la casa de l'illa trobaria la bifurcació del camí de Vidrà i Torelló pel coll de les Gargantes i el Boscatell per travessar la vila de Sanr Quirze i retrobar-se amb el camí principal una vegada creuat el Ter pel pont de Sant Quirze "Les dues vies conflueixen a Sant Quirze, punt a partir del qual el camí transcorre per la riba dreta del Ter fins a Ripoll. El mateix Font i Garolera recull una nova font i que es correspon amb el mapa de Josep Aparici datat de 1720 i conservat també a la biblioteca de l'ICC i del que al esmentar el camí de Vic a Ripoll especifica "El tram de Vic a Ripoll està grafiat amb una doble línia de traç fi. El camí arrenca de Vic passa per Granollers de la Plana. la Gleva i Sant Hipòlit de Voltregà; transcorre íntegrament i exclusivament per la riba dreta del Ter fins a Ripoll passant per Orís, Sant Quirze de Besora, Sora i Ripoll. Hi ha referenciats els ponts de Manlleu, Sant Quirze de Besora i els dos ponts de Ripoll sobre el Ter i el Freser..."En aquest mapa el camí per la riba esquerra no és tant important tot i que pensem que ho era igual que el de la riba dreta.
Bibliografia
COSTA OLLER, F; 2022. Conde de Darnius. Guia de los caminos mas principales del Principado de Cataluña asi coma carreteroa, mas quebrados por los quales pueden transitar exercitos, artilleria, acrruajes y destacamentos. Hecho por el coronel Conde de Darnius.
FONT I GAROLERA, J; 2014. la xarxa dels camins i les comunicacions a Osona al segle XVIII. i la vertebració territorial de la comarca. Ausa XXVI.
MONTANER GARCIA, C; , 2007.Els mapes setcentistes de Catalunya del comte de Darnius. Editorial. Institut Català de Cartografia
PADRÓS, C; 2010 Els camins antics i les vies romanes a la comarca d'Osona. Quaderns d'història i arqueologia. Núm. 28
ZAMORA, FRANCISCO. 1787-1812. Diàrio de les viajes hechos en cataluña. Edició Ramón Boixareu,Ed. Curial. 1973
